Agnès Varda

AGNÈS VARDA

El festival projecta en la seva secció oficial de films: Varda by Agnès [2019].

Agnès Varda, nascuda Arlette Varda, va ser una directora independent i decidida, amb acurades coreografies i decoracions, i combinava sovint material documental amb una història de ficció. Se la coneixia com l’àvia de la nouvelle vague francesa i com una de les pioneres del cinema feminista. Va ser una de les grans figures de la nouvelle vague francesa i va mantenir-se fidel a les seves conviccions d’artista independent, però això no li va impedir adaptar-se als canvis tecnològics del setè art i va gaudir d’èxit de públic fins a la fi de la seva carrera. La primera pel·lícula d’Agnès Varda, Le pointe-courte (1956), fou muntada per Alain Resnais. La mescla de material documental amb situacions i personatges ficticis marcaria el seu treball posterior. Cleo de 5 a 7 (1961) demostrà, amb la seva audaç barreja de color i blanc i negre, una gosadia estilística compartida amb els seus col·legues de la nouvelle vague.  La seva obra següent, La felicitat (1965), representa un nou enfocament en l’obra de Varda. Rodada en un estil pop art caracteritzat per l’excés de colorit, reminiscències d’un estil que ella considerava artificial en els films del seu marit, Jacques Demy, conta la història d’una jove feliçment casada amb dos fills, fins que el seu marit té una amant. En enfrontar-se a la infidelitat d’aquest, ella mor ofegada. En el terrible final del film, l’amant substitueix l’esposa en els sentiments del seu marit per sempre. Els nens l’accepten, el marit l’estima, i la vida continua com abans. Al llarg dels anys seixanta, Varda realitzà alguns films polítics contra la Guerra del Vietnam i en suport dels Panteres Negres. El 1985, retornà dirigint Sense sostre, sense llei. Amb Els espigoladors i l’espigoladora (2000), un assaig documental rodat amb una càmera digital de mà, demostrà no haver perdut les seves qualitats. Romangué activa fins a la fi de la seva vida. El 2017 rebé l’Œil d’or del Festival Internacional de Cinema de Canes (premi del documental) per Visages Villages, un llargmetratge documental codirigit amb l’artista contemporani francès JR. També al novembre de 2017 rebé l’Oscar honorífic pel conjunt de la seva carrera. Poc abans de la seva mort, l’any 2019, es presentà a la Berlinale la seva darrera pel·lícula, Varda par Agnès. Va morir a París el 2019, als 90 anys d’edat.