Antoine D’Agata – La Nua Vida

Dates: Del 3 al 29 de novembre 2020
Horaris: Del 20 al 31 d’octubre
Dimarts a dissabte: 11h a 21h
Diumenges i festius: 11h a 19h
De l’1 al 15 de novembre
Dimarts a dissabte: 10h a 20h
Diumenges i festius: 11h a 19h
Lloc: Arts Santa Mònica

Conferència de Antoine d’Agata, presentació i moderació a càrrec de Joan Fontcuberta
Data: Divendres 6 de novembre a les 19h
Lloc: Centro de Fotografía KBr, Fundación MAPFRE
Més info i inscripcions: kbr.fundacionmapfre.org

PROJECCIÓN WHITE NOISE

La pel·lícula, amb una durada de 4 hores, es projectarà en dues sessions de 180 minuts cadascuna.

Dates: Divendres 20 i Dissabte 21 de novembre 2020
Horaris: a les 17.30h
Lloc: claustre de Arts Santa Mònica

LA NUA VIDA

Antoine d’Agata, pren partit deliberadament per “la part del diable” (Guy Debord) el que li permet estar en contacte amb el real. La seva fotografia és una obra política, si entenem aquest terme de manera no restrictiva. En aquest sentit, no podem oposar el que ell denomina per comoditat “imatges del dia”, lligades a contextos històrics i de guerra (Líbia, Auschwitz, Cambodja…) i les “imatges nocturnes” relacionades amb les seves aventures sexuals i narcòtiques. Malgrat les diferències formals entre les unes i les altres, totes les seves imatges procedeixen del mateix món, el món de l’alienació contemporània. Antoine d’Agata se sent pertànyer a la mateixa “bruta espècie” (repetint la cita de Michel Foucault) que els seus models fotografiats. Les classes socials considerades com a “perilloses”, enteses com a danys col·laterals del capitalisme contemporani (espectacular i globalitzat), porten en el seu interior el germen de la rebel·lió contra tots els ordres establerts (econòmics, racials i sexuals). L’obscenitat dels cossos fotografiats per Antoine d’Agata s’ha de comprendre com el contracamp (el tallafocs) radical d’una obscenitat social i popular, més compromesa i temible. Enfront de la pornografia econòmica, social i mediàtica del nostre món contemporani, només “la propaganda pels fets” de realitzar actes insensats és susceptible de fomentar noves formes de torbació, és a dir, de crear situacions noves.

ANTOINE D’AGATA

Antoine d’Agata [Marsella, França, 1961] va marxar de França el 1983 i va viure a l’estranger durant 10 anys, moment en què va realitzar diversos viatges. Va estudiar fotografia al Centre Internacional de Fotografia de Nova York l’any 1990, sota la tutela de mestres com Larry Clark o Nan Goldin. Entre els anys 1991 i 1992, mentre vivia a Nova York, d’Agata va treballar al departament editoral de Magnum. Després de l’experiència als Estats Units,  d’Agata va tornar a França l’any 1993 i va iniciar un període de descans en el món de la fotografia que va durar 4 anys. Després de l’aturada, va reprendre la seva carrera i l’any 1998 va publi- car els seus primers llibres de fotografies, De Mala Muerte i De Mala Noche. L’any següent, la Galeria VU va començar a distribuir la seva obra arreu del món. L’any 2001 va publicar Hometown, que va guanyar el premi Niépce per a joves fotògrafs. A partir d’aquest moment, va seguir publicant noves obres de manera regular: l’any 2003 va publicar Vortex i Insomnia, que acompanyaven la seva obra 1001 Nuits, inaugurada el setembre de 2003 a París. L’any 2004 va publicar Stigma i l’any 2005, Manifeste. El ma- teix any 2004, d’Agata es va incorporar a Magnum Photos i va crear el seu primer curtmetratge, Le Ventre du Monde. Aquest primer experiment audiovisual el va portar a fer el seu llargmetratge Aka Ana, rodat l’any 2006 a Tòquio. Des de l’any 2005, Antoine d’Agata no té un lloc de residència estable i treballa per tot el món.

 

magnumphotos.com/antoine-dagata