La Porxada Doc

CaldodeCultivo

Detroiters

EUA, 2017
Durada: 31 min
Idioma: anglès
Subtítols: castellà

Detroit: “La capital del crim”, “la ruïna”, “la zona zombi”. A més d’enfrontar-se a la violència de l’estat i del mercat, els detroiters se les heuen amb la violència de les representacions parcials de la ciutat i la seva gent. CaldodeCultivo hi respon teixint una narrativa poderosa de la ciutat a través de detroiters que utilitzen el cos i la paraula com a estratègia política i poètica. Detroiters és un relat polifònic d’una ciutat en particular i el retrat de la ciutat contemporània, un escenari d’experimentació de formes cada vegada més radicals de pauperització, segregació i desplaçament, però també el lloc on sorgeixen formes alternatives i radicals de pensar altres ciutats. Per això, és necessari explorar el crit polític, les rimes i el ritme que ens preparin per a la batalla.

CaldodeCultivo és un col·lectiu transdisciplinari de creació i investigació format por Unai Reglero, Gabriela Córdoba Vivas i Guillermo Camacho. Qüestiona les polítiques neoliberals i les seves narratives a través de projectes artístics en context, en què creen dispositius de contrainformació, provocació i agitació popular que impliquen les comunitats afectades.

Direcció: CaldodeCultivo. Investigació i guió: Unai Reglero i Gabriela Córdoba. Fotografia: Guillermo Camacho. Direcció d’art: Unai Reglero. Muntatge, so i disseny de so: Unai Reglero. Càmera: Guillermo Camacho. Música: Underground Resistance. Protagonistes: Detroit Poetry Society, Tawana Petty, Deonte Osayande, Hallima Cassells, Billy Mark, Bryce Detroit, Sol’le, Marsha Battle, Mavone, Sanu, Underground Resistance.

 

Web

Talka Kolektiboa

Talka

Espanya, Perú, 2018
Durada: 18 min
Idioma: castellà

Talka significa xoc, col·lisió. Un xoc de sistemes que atrapa, al mig, les dones del Perú. Però també és la història d’una ona a l’aigua, una pertorbació en el sistema que s’expandeix, imparable. De dones que van arribar al feminisme de les lluites socials formant col·lectius que segueixen generant canvis —ones— uns anys després. El maig del 68 va arribar deu anys més tard al feminisme peruà a través del Moviment Manuela Ramos (1978) i la institució Flora Tristán (1979). En aquest treball, parlem amb la fundadora i les hereves d’aquella lluita per intentar comprendre la situació de la dona peruana dins del xoc de sistemes en què li ha tocat créixer.

Talka Kolektiboa és un col·lectiu format arran d’un viatge iniciàtic al Perú amb Medicus Mundi. És una conversa oberta, que pren forma sota la direcció de Leire Egaña. Juntament amb ella, Olatz Godoy, Oihana Ezkerro i Idoia Negrete componen aquest grup guipuscoà, en què convergeixen quatre mirades.

Direcció, fotografia i edició: Leire Egaña. Producció: Talka Kolektiboa (Olatz Godoy, Oihana Ezkerro, Idoia Negrete i Leire Egaña). Música: Paula Olaz.

Web

FRAU. Recerques Visuals

Bombes. Grn. Memòria, present

Granollers, 2018
Durada: 16 min 30 s
Idioma: català

Bombes. Grn. Memòria, present és una creació audiovisual emmarcada en la commemoració del 80è aniversari del bombardeig de Granollers i que parteix d’una immersió històrica i la posterior reflexió teòrica i visual dels dos artistes.

El vídeo es planteja al voltant d’una sèrie de preguntes sense respondre, vídeos d’arxiu i vídeos de creació. En definitiva, genera un relat que, alhora que recorda els fets passats, posa de manifest analogies amb l’actualitat i qüestiona la gestió de la memòria històrica al nostre país.

FRAU és un estudi d’investigació artística que realitza projectes escènics, videogràfics i expositius a través de diferents llenguatges visuals.
Està format pels artistes multidisciplinaris Helena Pielias i Vicenç Viaplana, residents a Roca Umbert, Fàbrica de les Arts de Granollers.
FRAU explora en els terrenys de l’audiovisual, l’art digital, la història, la filosofia, la performance, les belles arts i l’art contemporani amb l’objectiu de construir propostes interdisciplinàries que es puguin emmarcar en diferents contextos artístics.

Realització: Helena Pielias i Vicenç Viaplana
So: Roger Riera

Freesound.org

Arxiu Municipal de Granollers
Vallès Oriental Tv
Granollers Audiovisual
Espai d’Arts de Roca Umbert

Rui Manuel Vieira - Haarvöl

The Oblivion’s Wordless Knot

Portugal, 2017
Durada: 45 min
Idioma: anglès

Vivim un temps que anul·la el temps. L’anestèsia del present malda per posar a distància les pertorbacions del temps i l’espai. L’oblit i la fragilitat de la memòria hi tenen un paper cabdal. De les moltes “èpoques de rebel·lia”, algunes estan absolutament oblidades, sumides en una profunda ignorància. És el cas de la guerrilla gallega coneguda com “els Maquis”. Deu ser aquesta resiliència (davant la dissolució del temps) allò que fa possible construir el que anomenem contemporaneïtat. Allí és on volem ser, en el nom dels temps d’insurrecció… De nou.

HAARVÖL, un projecte col·lectiu establert a Portugal i amb tres membres permanents, treballa en l’àmbit de la música experimental des de finals del 2012. La música de HAARVÖL es desenvolupa conceptualment a través de l’exploració de les propietats dels sons a fi de crear entorns cinematogràfics i d’imatge. Els seus sons no són només ambientals, sinó que també utilitza i mescla fonts analògiques i digitals en intricades composicions i amb una especial atenció pel detall. L’èmfasi en la interacció no il·lustrativa de sons i imatges és evident en els vídeos preparats per a determinades composicions.

Direcció: Rui Manuel Vieira. Fotografia: Rui Manuel Vieira. Muntatge: Rui Manuel Vieira. Música: Fernando José Pereira i João Faria. Producció: Isabel Almeida.

Web

Gimena Herrera

Soledades y Soledades

Espanya,2018
Durada: 4 min 48 s
Idioma: castellà

Soledades y soledades és un autoretrat audiovisual que parla del procés creatiu. Amb aquest treball, intento unificar i comprendre el perquè del que faig. Utilitzo el concepte de collage per barrejar, a manera de diari, alguns escrits i fotografies que he realitzat durant els últims anys. La soledat es reflecteix en el fet que veiem persones que viuen, dormen i es mobilitzen per la ciutat. La ciutat els pertany, els acull, alhora que els expulsa i els maltracta. Els límits entre el que és públic i el que és privat es manifesten com a inexistents, barallant-se entre si. Els conceptes de propietat, llar, oci i treball esdevenen estranys i evidencien una multiplicitat de sentits diferents i contradictoris.

Gimena Herrera (Buenos Aires, 1985). El seu treball s’ha desenvolupat al voltant de la pintura, la fotografia, el documental i la realització audiovisual. L’any 2017 va obtenir el primer premi Artista Jove del X Premi Nacional de Pintura del Banc Central de l’Argentina. Actualment viu i treballa a Barcelona.

Realització, fotografia i textos: Gimena Herrera. Edició: Gimena Herrera i Hernán Touzón Lentini. Veus: Emily Kirkpatrick, Christoph Rosenthal, Kaisa Rautanen i Abed Weiss. 2017, Barcelona.

Web

Katia Repina

My Own Wings

2018
Durada: 8 min 20 s

My Own Wings és un projecte transmèdia que es proposa explorar la identitat intersexual. Abans, per descriure aquest fenomen, s’emprava el terme hermafrodita, però ara es considera ofensiu i s’ha substituït per intersexual. Les persones intersexuals no neixen amb els dos sexes, sinó amb una variació respecte al que s’estableix i és socialment acceptat com a cos masculí o femení.

Katia Repina és una fotògrafa documentalista, videògrafa i artista visual. Va néixer a Moscou (Rússia) el 1988. El 2009 es va establir a Barcelona, on van estudiar fotoperiodisme. El 2017 se’n va anar a Nova York (EUA), on resideix actualment.

Directores: Katia Repina, Carla Moral. Videoeditor, so: José Bautista.

Web

Fernando Bernal

Vervena

Espanya, 2018
Durada: 11 min 38 s
Idioma: castellà

Fa dos anys que ens vam mudar a la nostra casa actual. Quan hi vam arribar, estaven reformant la façana, el portal i l’escala de l’edifici. Durant l’any que van durar les obres, vam documentar les nostres pujades a casa (és un segon), registrant com l’edifici ens anava ensenyant les seves venes i artèries (pilars i bigues), com l’aspecte de l’escala s’anava modificant…, alhora que, rere les portes del pis 2 D, canviava (es construïa i reconstruïa) una relació.

Fernando Bernal (Salamanca, 1975). Periodista cultural i crític cinematogràfic. Llicenciat en ciències de la informació i comunicació audiovisual. Actualment, col·labora amb mitjans com El País o Tinta Libre, i forma part del consell de redacció de la revista Caimán, Cuadernos de Cine. Ha escrit a Esquire, Harper’s Bazaar, Smoda i Tentaciones, entre altres mitjans. Vervena és el seu primer treball audiovisual. És autor del fanzine 2 años, publicat aquest any, i ara mateix treballa en el llibre fotogràfic Palabras liberadas.

Direcció: Fernando Bernal. Imatge: María Sánchez. Música: Ainara LeGardon. Edició: María Sánchez i Fernando Bernal.

Informació

La Porxada Doc

Curtmetratges i càpsules audiovisuals de caràcter documental


Horaris projeccions:
Dijous, 27 de setembre
18 h a 22 h

Divendres, 28 de setembre
d’11 h a 21 h

Dissabte, 29 de setembre
d’11 h a 14 h i de 17 h a 21 h

Diumenge, 30 de setembre
d’11 h a 14 h

Lloc:
Sala La Miranda de Roca Umbert Fàbrica de les Arts


Entrada lliure

Iñigo Royo Etxezarreta / Iñigo Fernández Ostolaza

Ab alio

Espanya, 2017
Durada: 9 min
Idioma: castellà

Ab alio és fidel a una cita d’Augusto Monterroso que diu: “Hi ha tres temes: l’amor, la mort i les mosques.”

IÑIGO ROYO (Donostia/Sant Sebastià, 1962) és fotògraf. Ha dirigit, entre altres, els curtmetratges Inventario i Réquiem, i recentment ha realitzat una exposició al museu Artium de Vitòria sota el títol El hombre que ríe.

IÑIGO FERNÁNDEZ OSTOLAZA (Madrid, 1974) és diplomat en cine documental per l’ECAM i es dedica a la producció audiovisual. Ha dirigit els curtmetratges El fenómeno fi o Autorretrato, i ha treballat de muntador en diferents projectes de llargmetratges, com Ojo salvaje i Argentina.

Guió i direcció: Iñigo Royo Etxezarreta, Iñigo Fernández Ostolaza.

Web

Hanna Jarzabek

Hard Times

Espanya, 2013
Durada: 9 min
Idioma: castellà
Subtítols: anglès

El projecte Hard Times és una mirada sobre l’impacte de la crisi en la societat espanyola. El seu punt de partida és una de les necessitats més bàsiques: l’habitatge. Hard Times explora el costat fosc del somni de “ser propietari”, un somni àmpliament promogut per la lògica i el model de les nostres societats. El projecte combina les històries d’algunes persones afectades per la crisi hipotecària amb exemples de manifestacions organitzades per la Plataforma d’Afectats per la Hipoteca (PAH) i pels Indignats. La documentació fotogràfica va tenir lloc entre el novembre del 2010 i l’octubre del 2011.

Hanna Jarzabek (Polònia, 1976). Els seus fotoreportatges han estat publicats a L’Obs, BuzzFeed, Equal Times, Interviú, El Periódico, Gazeta Wyborcza, Polityka, Ara y 7k, entre d’altres. Ha guanyat el tercer premi POY Latam 2015 en multimèdia i va ser finalista de la Grand Press Photo 2012 (Polònia) i de la XIX FotoPres La Caixa (2013). Ha rebut diferents beques, com la Helge Humelvoll Scholarship (2017), la Grisart de Fotoperiodisme (2015), la IX Beca Fotografia i Societat (2014) i la X Beca del Fòrum Fotogràfic Espai Fotogràfic Can Basté (2010).

Projecte audiovisual de Hanna Jarzabek. Fotografia, so i muntatge: Hanna Jarzabek. Música: Ergo Phizmiz. Barcelona, 2013.

Web

Daniel Tomàs Marquina

Viure la fin del món en una illa tempestuosa

València, 2014
Durada: 11 min 30 s
Idioma: català/valencià
Subtítols: castellà

Es tracta d’una obra audiovisual experimental i poètica que recull el trànsit de la gent, la vida quotidiana, les últimes protestes d’emancipació ciutadana, així com la relació de les persones amb l’entorn. Pretén ser una cartografia dels esdeveniments socials actuals, amb un vessant crític, i el seu fil conductor és una poesia escrita per l’autor.

Daniel Tomàs Marquina és doctor en art. Cum laude per la tesi titulada De l’interès de l’art per l’espai de la vida. Contracultura, participació i imaginaris socials en la cerca d’espais d’oportunitat. Professor associat al Departament d’Escultura de la UPV, on vincula la seva tasca docent a la investigació.

Autor: Daniel Tomàs Marquina. Música: Deco Nascimento. Crèdits i tipografia: Clara Luz Calvo. Imatges: Israel Melero Ruiz i Daniel Tomàs Marquina.

Web

color
http://panoramicgranollers.cat/wp-content/themes/carbon/
http://panoramicgranollers.cat/
#c1c1c1
style1
paged
Loading posts...
/usr/home/panoramicgranollers.cat/web/
#
on
none
loading
#
Sort Gallery
on
yes
yes
off
Enter your email here
off
off
ca