La primera edició del festival Panoràmic es dedica al film still.
El film still, o la foto fixa o imatge promocional d’una pel·lícula, ha tingut una evident influència en l’art contemporani, ja que ha revitalitzat la tradició dels tableaux vivants a la vegada que l’ha subvertit, perquè és en el film still on els tableaux vivants buscaven dignificar la fotografia per apropar-la a l’escenografia teatral i a la pintura, per petrificar l’instant.
La fotografia contemporània, en acostar-se al film still, busca en la imatge fixa una mena de narració, o una sensació, que ens mou a imaginar què ha passat abans o què succeirà tot seguit, i que proporciona a la ment de l’espectador “imatges” dins la imatge, que fan d’aquestes fotografies quelcom molt allunyat de la pintura i proper, en canvi, a la instantània.
Aquesta immersió en l’estètica i el gest de les ficcions en pantalla, sumada al gust pel fake i el transvestisme (de mitjans i disciplines), ha convertit el film still en un dels eixos més significatius de l’art postmodern i ha desdibuixat definitivament els límits entre la publicitat, el cinema i l’art contemporani.
Andrés Hispano