La Tèrmica LAB – Festival Panoramic

La Tèrmica LAB

Exposició / A LA TÈRMICA / Del 27 al 30 de setembre de 2018

En contingencia

Instal·lació
Any 2018

En Contingencia és un espai d’emergència obert a l’acció lliure que es constitueix en assemblea com a Secció Sindical de la CNT a Línea Directa Asistencia el 17 de febrer del 2016 amb la intenció de lluitar pels drets vulnerats delxs treballadorxs, així com per qüestionar l’ubic discurs corporatiu adreçat alxs propixs assalariatxs.

Web

Joan Pallé / Helena Vinent

Videoinstal·lació multipantalla en loop
Any 2016

Recepta per a un enderrocament. Establint una analogia amb el mètode de cocció a foc lent, es reflexiona sobre els temps i els mecanismes de consolidació i de destrucció d’un pensament basat en la cultura de la velocitat i la hiperproducció.

Una reflexió sobre la necessitat d’anar processant una idea tan lentament com sigui possible, fins que aquesta arribi al màxim estat d’ebullició o d’agitació.

Recepta per a un enderrocament s’aproxima a la idea de lentitud com a eina de pensament crític, reivindicada per la temporalitat dels processos subversius. Una lentitud carregada d’una força incendiària que, lluny de respondre a la lògica de la competició permanent, busca camins per sabotejar-la.

Joan Pallé (Lleida, 1989)
Viu i treballa a Barcelona. Va obtenir el grau en Belles Arts (2017) per la Universitat de Barcelona. La seva feina posa en relació elements del pensament crític i de la cultura popular, que articula a través de referents que pertanyen a moviments contraculturals. Ha participat en diverses exposicions col·lectives: Fabra i Coats (Barcelona), Museu Can Framis (Barcelona), Le Beffroi, Ville de Montrouge (París) i Kunstbygningen i Vrå (Højskolevej, Dinamarca), entre altres.

Web

Helena Vinent (Barcelona, 1988)
És productora visual i plàstica, agent cultural, distribuïdora de continguts i, bàsicament apropiacionista. Desenvolupa la seva pràctica artística entre espais institucionals i espais independents autogestionats. Actualment el seu espai de treball el situa entre el bar, un taller amb una meravellosa companyia oferta per Hangar, el metro, les biblioteques públiques i altres llocs oberts intermitentment de futur incert.

Ha estat resident a Fabra i Coats amb la beca per a artistes visuals SAC-FiC 2017 i ha exposat a Miquel Casablancas, al Cuarto de la Galería EtHall, a l’Escocesa sota el marc de Sala d’Art Jove, a Sant Andreu Contemporani, a Fabra i Coats, al Festival Embarrat, a la Galeria Nogueras Blanchard i a l’Arts Santa Mònica, entre altres.

Web

Helena Vinent

Instal·lació / Internet
Any 2018

We removed something your page posted. Imatge. / Vídeo. / Imatge. / Imatge. / Durant el dia d’avui és possible que l’aplicació d’Instagram t’hagi enviat una notificació al teu telèfon, en què es diu que un dels teus contactes està emetent un vídeo en directe. No l’has obert? No et preocupis, probablement ja no existeix. Imatge. / Gif. / Gif. / Vídeo. / Sens dubte, aquestes estructures de relació també ens parlen de formes de distribució de persones i espais no exempts de significació política. / El que no expresso, mor. / Vídeo. / Imatge. / Imatge. / Imatge. / El capital simbòlic quantificat 24/7 a la Borsa del Jo. / Hola Helena, ens agradaria conèixer la teva opinió. Estàs satisfet amb aquesta experiència? Ometre.

Helena Vinent (Barcelona, 1988)
És productora visual i plàstica, agent cultural, distribuïdora de continguts i, bàsicament apropiacionista. Desenvolupa la seva pràctica artística entre espais institucionals i espais independents autogestionats. Actualment el seu espai de treball el situa entre el bar, un taller amb una meravellosa companyia oferta per Hangar, el metro, les biblioteques públiques i altres llocs oberts intermitentment de futur incert.

Ha estat resident a Fabra i Coats amb la beca per a artistes visuals SAC-FiC 2017 i ha exposat a Miquel Casablancas, al Cuarto de la Galería EtHall, a l’Escocesa sota el marc de Sala d’Art Jove, a Sant Andreu Contemporani, a Fabra i Coats, al Festival Embarrat, a la Galeria Nogueras Blanchard i a l’Arts Santa Mònica, entre altres.

Web

Chaco

Instal·lació multimèdia
Any 2018

Chaco presenta Perspectivas latinoamericanas. La imagen en rebelión. Són propostes editorials fetes a partir de projectes d’autors llatinoamericans que, mirant i vivint de cara a la realitat sociopolítica del seu entorn, utilitzen la imatge com un espai en el qual assoleixen una postura reflexiva i crítica.

Andrés Orjuela (Colòmbia) recupera i intervé l’arxiu fotogràfic del diari El Espacio, de Bogotà, el qual, després de 50 anys d’història, llencen a les escombraries.

Alejandro Luperca Morales (Mèxic) se centra en la narcoviolència, el territori i la pornomisèria a través de l’anàlisi dels mitjans de comunicació de Ciudad Juárez.

Rosana Simonassi (Argentina) posa en evidència l’acte violent i esquinçador per part dels mitjans de comunicació en llençar al domini públic imatges del cos nu d’una dona morta, sense oblidar d’assenyalar la responsabilitat dels qui les consumim.

Alejandro Cartagena (Mèxic) assenyala l’ús deliberat de la mercadotècnia i la publicitat en les campanyes presidencials i de comunicació del govern mexicà per aconseguir un “atansament” del “públic”.

Chaco és una editorial argentina independent ubicada a Madrid, amb especial atenció a autors llatinoamericans. Els interessen projectes de contingut incòmode, que abordin conflictes polítics i socials en les seves diferents formes de manifestació.

Entenen fer llibres com un viatge creatiu per transitar juntament amb l’autor, reinterpretant i adaptant la seva feina cap a un nou mitjà expressiu.

Web

Sara Agudo Millán

Vídeo en loop
Any 2018

Diapositives és una sèrie de no imatges amb peus de foto sobre esdeveniments que no han estat registrats ni en el passat ni en el futur. Peus de foto, com ara partícules aforístiques i poètiques, que acompanyen imatges imaginades i van passant com a diapositives que presenten situacions que qüestionen la concepció lineal del temps, i que no poden ser abastades per un objectiu.

Agudo pren com a referència principal el poema The first and the last of eveything, de Lawrence Ferlinghetti, i les il·lustracions del periodista i humorista francès Alphonse Allais, que va començar a publicar l’any 1883 en diaris com Le Chat Noir, Gil Blas o Le Journal. Allais va ser autor de les primeres pintures abstractes al voltant de l’any 1893 exposades al Saló de les Arts Incoherents, que va precedir una generació al Quadre blanc sobre fons blanc de Kasimir Malevitx. L’humor d’Allais s’atansa a allò que Marcel Duchamp entenia com a infralleu, o a les mateixes gregueries de Ramón Gómez de la Serna.

Sara Agudo (Terrassa, 1991)
Actualment viu i treballa a Barcelona. Graduada en Art i Disseny a l’Escola Massana, ha finalitzat recentment el Màster de Producció i Investigació Artística a la Facultat de Belles Arts. La seva praxi transcorre entre la recerca artística, l’escriptura, la performance i l’edició, des d’on s’interessa per la percepció i els seus límits, i en què aborda grans preguntes des d’allò que és més proper. Recentment, ha exposat al Festival Embarrat, a la Galeria Àngels Barcelona, al Festival Seco i a l’Editorial Comanegra, entre d’altres. Actualment desenvolupa el projecte El futur amb el suport de la Beca de Creació Guasch Coranty.

Web

Alexandra Garcia Pascual

Instal·lació de 6 vídeos de diferent durada
Any 2017

La violencia buena consisteix en una investigació sobre com es produeixen i consumeixen les imatges, i de quina forma entren la violència, el poder i l’autoritat a la nostra vida quotidiana. Una crítica al poder dels mitjans i la seva capacitat d’influir en les nostres decisions i al consum acrític.

Alexandra Garcia (Barcelona, 1983).
És artista, s’ha graduat en Belles Arts i és Màster de Produccions Artístiques a la UB. Actualment gestiona La Trastera, un espai d’art autogestionat a Segur de Calafell. Ha exposat a ARCO Madrid, Fabra i Coats, Swab Barcelona, Casal Solleric, MUA i al Centre d’Art Tecla Sala, entre altres.

Web

Arnau Blanch

Instal·lació audiovisual i impressions
Any 2018

Sin muertos no hay emoción. Amb una intenció analítica, Arnau Blanch va comprar tots els exemplars de l’any 2016 d’El Teso (publicat a Cartagena de Indias, Colòmbia) per realitzar una investigació visual amb l’objectiu d’analitzar el gènere de la nota vermella periodística i, concretament, investigar els efectes que l’ús sistemàtic d’imatges sanguinàries, titulars impactants i dones seminues exerceixen en l’maginari col·lectiu.

Arnau Blanch Vilageliu (1983, Barcelona)
Artista visual que treballa amb la fotografia des del seu potencial narratiu i especulatiu. Va estudiar a l’IEFC a Barcelona i es va traslladar a Nova York per especialitzar-se en Fotografia Documental a l’ICP. Guanyador de la Beca FotoPres La Caixa (2014) amb Everybody Needs Good Neighbours, projecte exposat a CaixaForum de Madrid, Barcelona i Saragossa, l’Aperture Gallery de Nova York i el Centro de Arte Contemporânea e Fotografia (Brasil). Premi PhotoEspaña: Best Photobook (2015).

Web

Fermín Díez de Ulzurrun

Instal·lació amb càmera de vigilància
Any 2017

Metafotografía és la fotografia postprocessada com a dada per sistemes d’intel·ligència artificial.

Amb eines molt avançades de desenvolupament de programari, Fermín Díez de Ulzurrun pretén realitzar “retrats” dels assistents al festival, amb els quals treballar dades biomòrfiques, traduir a indicadors numèrics les troballes i explorar així la possibilitat d’un nou gènere de fotografia allunyada de la representació i propera a una disciplina de metadades.

Un significat objectiu, necessari per categoritzar informacions a escala simbòlica, subsimbòlica o lògica operant en la mateixa subestructura de la imatge o al seu arxiu.

Fermín Díez de Ulzurrun (Iruña)
És artista, comissari i dissenyador industrial. És fundador i director general de Maslow Industries, entitat dedicada a la producció i gestió de projectes curatorials, creatius i d’administració de drets intel·lectuals.

Ha estat becat pel Govern de Navarra per al projecte Histéresis i per a la publicació del llibre de trajectòria 100 Después de Duchamp, i per Eremuak (juntament amb MawatreS), entre altres. Entre les exposicions realitzades, destaquen Exposición, amb Arturo/Fito Rodríguez, al Centro Huarte de Arte Contemporáneo, 2017, o El teorema de Maslow Nº 1.0 #La realidad propositiva, comissariada per Maslow Industries per al Festival Embarrat de Lleida, 2015.

Web

LA TÈRMICA LAB és la part expandida del festival Panoràmic Granollers que mostra i divulga el treball dels artistes que utilitzen els nous mitjans audiovisuals com a eines d’expressió i d’investigació.

Lema:
68. The Whole World Is Watching

Comissari:
Jesús Vilamajó

Artistes:
Alexandra Garcia Pascual, Arnau Blanch, Chaco, En contingencia, Fermín Díez de Ulzurrun, Helena Vinent, Joan Pallé, Sara Agudo


Inauguració:
Dijous 27 de setembre, després de l’acte d’inauguració del festival.

Horaris exposició:
Dijous, 27 de setembre
de 18 h a 22 h
Divendres, 28 de setembre d’11 h a 21 h
Dissabte, 29 de setembre d’11 h a 21 h
Diumenge, 30 de setembre d’11 h a 14 h

Lloc:
La Tèrmica de Roca Umbert Fàbrica de les Arts de Granollers


Entrada Lliure

color
http://panoramicgranollers.cat/wp-content/themes/carbon/
http://panoramicgranollers.cat/
#c1c1c1
style1
paged
Loading posts...
/usr/home/panoramicgranollers.cat/web/
#
on
none
loading
#
Sort Gallery
on
yes
yes
off
Enter your email here
off
off
ca