ÚLTIMA THULE

Exposició col·lectiva ÚLTIMA THULE a càrrec de Javier Arcenillas, Alicia Kopf, Aleydis Rispa i Rubén Torras.

L’exposició mostra l’imaginari lligat a l’exploració i la domesticació de l’espai. En totes les obres s’examinen el contrast i els vincles entre el familiar i el desconegut, entre allò sotmès al règim de la normalitat i allò encara lliure de la influència humana. Cada artista inspecciona aquest imaginari des d’una perspectiva diferent, desdibuixant els límits entre el que és fora i el que és dins: des dels límits de l’exploració mateixa, des de l’estètica que posa en relació la ciènciaficció i allò domèstic, des de la fascinació (tan normal) pel que és aliè i des del contrast entre matèria bruta i matèria domesticada. Es podran veure els projectes Àrticantartic d’Alicia Kopf; Domestica de Rubén Torras; Ufopresences de Javier Arcenillas; i Planetes d’ Aleydis Rispa.

Les obres d’Última Thule són la culminació de gestos que inverteixen les direccions habituals: traient de context el que és domèstic per convertir-ho en imatge d’allò inexplorat, mostren com l’avenç explorador implica sempre un procés de domesticació. En última instància, fan un recorregut analític per aquest equilibri entre el domèstic i l’inexplorat. Els éssers humans portem a dins la recerca del que hi ha més enllà de les fronteres. Última Thule explora l’equilibri entre el que ens és més propi i el que ens és més aliè.

Àrticantartic

Una exploració de l’exploració d’Alicia Kopf.

El fons blanc sobre el qual es desenvolupa l’èpica polar realça el grau d’abstracció d’un objectiu geogràfic tan poc tangible com són unes coordenades sobre el pla.

Què ha portat tants homes a intentar conquerir espais blancs, sense aparent interès comercial o estratègic? Què és … i com es representa una conquesta?

Àrticantartic comprèn els projectes Die Weltmeere Wunderatlas, Seal Sounds Under The Floor (Galeria Joan Prats, 2013) i Diari de Conquestes (La Capella, 2014)

Domestica

Rubén Torras

Domestica és una sèrie de fotomuntatges amb una clara estètica espacial fets amb electrodomèstics i aparells electrònics, on es tracta la idea dels productes de consum: els electrodomèstics, l’electrònica, el reciclatge (també del reciclatge de les imatges publicitàries), l’obsolescència programada, etc. Tot amb una estètica molt propera a la ciència ficció, donant a entendre que avui dia preval més el disseny en els productes que la seva pròpia funcionalitat o necessitat.

Ufopresences

Javier Arcenillas

UFOPresences és el divertit projecte sobre els espais d’avistament d’ovnis i la forma de transformació que les localitats, carreteres i ciutats que es van convertir en una llegenda com l’Àrea 51, Death Valley o Roswell. El projecte que conceptualitza en imatges, mapes i gràfics el fenomen OVNI ens ofereix llocs on aquestes estranyes aparences han entrat en una subcultura única en l’entorn dotant-lo d’una energia singular. Els míssils de la guerra freda en les dècades posteriors a la segona gran guerra van dotar a aquesta Psicosis d’alarma i temor per la invasió extraterrestre amb idees i fantasia en pel·lícules de la sèrie B, còmics i moviments artístics que estan presents avui en la ideologia col·lectiva

Planetes

Aleydis Rispa

El divendres 29 de maig de 1998 va aparèixer a tota la premsa la notícia del descobriment, fet pel telescopi espacial Hubble, del primer planeta situat més enllà del nostre sistema solar. Durant els últims anys s’han anat succeint notícies semblants anunciant troballes de planetes extra solars fins a un nombre superior a 900. Un altre divendres, el 6 d’octubre de 2000, científics de l’ Institut d’Astrofísica de les Canàries, que havien observat 18 planetes errants en una regió remota de la Via Làctia, van marcar una fita en presentar les primeres imatges directes d’aquests planetes preses en llum visible i en infrarojos.

Els Planetes de Rispa són documents de ficció, versemblants però inventats. Són fotogrames positius al gelatinobromur de plata, obtinguts per contacte i realitzats amb materials diversos, als quals al·ludeixen els seus noms.

A més de qüestionar la credibilitat del document fotogràfic com a vehicle portador de la veritat i la prova de l’existència d’alguna cosa, aquest projecte també fa palesa la fascinació per la recerca espacial, que va començar el 20 de juliol de 1969 quan tornant de les vacances, el pare de l’artista va parar en un bar a Àger per veure a la televisió  l’arribada de l’home a la Lluna.

Cinema Edison

Del 17 d’octubre al 17 de novembre

Horari dies del festival: dijous de 19 a 20 h, divendres de 18 a 20:30 h, dissabtes i diumenges d’11 a 13 h i de 18 a 20:30 h

Horari després del diumenge 20 d’octubre: dijous de 19 a 20 h i divendres, dissabtes i diumenges de 18 a 20:30 h