Des de la invenció del telescopi, Selena, la deessa lunar grega, ha estat observada i representada per astrònoms. Són imatges científiques: la seva intenció era transmetre informació. No obstant això, com passa amb les imatges artístiques, aquestes també es poden analitzar segons períodes, convencions, ideologies i canvis socials i tecnològics. Aquesta exposició de les publicacions d’algunes d’aquestes representacions comença amb alguns dels dibuixos de Galileu Galilei el 1610 al llibre Sidereus nuncius, el tractat que va suposar la refutació científica al model geocèntric, i acaba el 1910, quan l’Observatori de París va publicar l’Atlas photographique de la lune de Maurici Loewy i Pierre Henri Puiseux, una selecció de fotogravats que, pel valor documental associat a la fotografia i la qualitat de les seves imatges, es va mantenir inigualable fins a la dècada dels anys seixanta del segle XX.
Les Llunes dels astrònoms: representacions des de 1610 fins a 1910
