PERE PORTABELLA (1968)
Durada: 1 h 33 min
Guió i direcció: Pere Portabella – Joan Brossa
Música: Josep Mª Mestres Quadreny
Fotografia: Luís Cuadrado
Repartiment: Lucía Bosé, Mario Cabré, Ramón Juliá, Antoni Tàpies, Antonio Saura, Joan Pons, Luis Ciges, Willy Van Rooy
Productora: Films 59
El primer llargmetratge de Pere Portabella es va adscriure a l’experimentalisme més arriscat, seguint vagament els principis de l’anomenada Escola de Barcelona. Pretén interrelacionar el cinema amb l’avantguarda de les altres arts, i en aquest sentit resulta significativa la col·laboració de personatges com el poeta Brossa, el compositor Mestres Quadreny i artistes plàstics com Tàpies, Saura o Joan Ponç. El resultat és tan atractiu com hermètic (Filmaffinity).
Bergman o Buñuel ressonen en el film més cruament antiburgès de Portabella.
GEORGE DUNNING (1968)
Durada: 1 h 30 min
Guió i direcció: George Dunning, Lee Minoff, Al Brodax, Jack Mendelson, Erich Segal
Música: The Beatles
Director d’animació: Jack Stokes – Robert Balser
Repartiment: The Beatles, Paul Angelis, John Clive, Dick Emery, Geoffrey Hughes
Producció: Al Brodax
Hi havia una vegada… o potser dues vegades, un paradís no terrenal amb el nom de Pepperland (Pebrelàndia), un lloc on la felicitat i la música regnaven per sobre de tot. Però aquest benestar va quedar amenaçat quan The Blue Meanies (Els Maleïts Blaus) declaren la guerra i hi envien el seu exèrcit, liderat per l’amenaçador Guant Volador per destruir tot el que era bo (Filmaffinity).
SAUL BASS (1968)
Durada: 26 min
Guió i direcció: Saul Bass, Mayo Simon
Música: Jeff Alexander
Producció: Saul Bass Associates
Fotografia: Erik Daarstad
Curtmetratge en to de comèdia del famós dissenyador de títols Saul Bass. És un exercici lliure en termes formals sobre la capacitat creativa de l’home, la seva història i la seva progressiva alienació.
BILL HAM (1968)
Durada: 62 min
Guió i direcció: Bill Ham
L’any 1964, el músic i artista Bill Ham va començar a experimentar amb la llum, la pintura i les projeccions. Ham emprava l’electricitat per crear composicions pictòriques espontànies que només existien en el moment de l’acció.
LINSDAY ANDERSON (1968)
Durada: 1 h 51 min
Guió i direcció: Lindsay Anderson – David Sherwin
Música: Marc Wilkinson
Fotografia: Miroslav Ondříček
Repartiment: Malcolm McDowell – David Wood – Richard Warwick
Producció: Michael Medwin – Lindsay Anderson
Un típic col·legi masculí britànic a finals dels anys 60, en règim d’internat. Les velles tradicions es mantenen, intocables. La rígida estructura i els valors transmesos són els mateixos que en els dies de l’imperi victorià. Mick Trabes, un dels estudiants, no s’hi troba precisament a gust ni amb l’un ni amb l’altre.
VENTURA PONS (1978)
Durada: 1 h 25 min
Guió i direcció: Ventura Pons
Música: Aureli Vila
Producció: José María Forn
Fotografia: Lucho Poirot
Repartiment: Ocaña, Camilo, Guillermo
Visió intimista del pintor i transvestit andalús José Pérez Ocaña, un personatge que va marcar la vida de la Rambla i la Plaça Reial a la Barcelona de finals dels setanta. En el film, Ocaña ens parla de la seva vida i veiem, al mateix temps, el món que emana del seu subconscient.
NORMAN McLAREN (1968)
Durada: 13 min
Guió i direcció: Norman McLaren
Música: Maurice Blackburn
Producció: Norman McLaren
Fotografia: Jacques Fogel
Repartiment: Margaret Mercier – Vincent Warren
Estrenada als Estats Units com a Duo, Pas de Deux és un estudi cinemàtic de coreografies de ballet a través de múltiples imatges en moviment de dos ballarins, Margaret Mercier i Vincent Warren. La pel·lícula va rebre 17 premis, entre els quals destaquen el BAFTA (1969) com a millor film d’animació.
CHRIS MARKER, FRANÇOIS REICHENBACH (1968)
Durada: 27 min
Guió i direcció: Chris Marker, François Reichenbach
Música: Dead Sea Apes
Producció: Chris Marker, Pierre Braunberger
Fotografia: François Reichenbach
El 21 d’octubre de 1967, més de 100.000 persones es van reunir a Washington DC mobilitzats per demanar el final de la guerra del Vietnam. Chris Marker va liderar un equip de tècnics i càmeres que van enregistrar la manifestació.
JAN SVANKMAJER (1968)
Durada: 13 min
Guió i direcció: Jan Švankmajer
Música: Zdeněk Liška
Producció: Jiří Vaněk, Erna Kmínková
Fotografia: Svatopluk Malý
Repartiment: Ivan Kraus, Juraj Herz
Un home senzill queda atrapat en un sinistre apartament, on res sembla que obeeixi a les lleis de la natura.
HASKELL WEXLER (1968)
Durada: 1 h 51 min
Guió i direcció: Haskell Wexler
Música: Mike Bloomfield
Fotografia: Haskell Wexler
Repartiment: Robert Forster, Verna Bloom, Peter Bonerz; Marianna Hill
Producció: Tully Friedman – Haskell Wexler
Un reporter de televisió s’involucra personalment en els episodis violents que irrompen en la Convenció Demòcrata de 1968. El film presenta una reflexió sobre la política nord-americana de finals dels 60 i el rol dels mitjans de comunicació.
GEORGE A. ROMERO (1968)
Durada: 1 h 36 min
Guió i direcció: John A. Russo, George A. Romero
Música: Harry Bluestone, Emil Cadkin, William Loose, Jack Cookerly, Spencer Moore
Producció: Karl Hardman
Fotografia: The Latent Image Inc.
Repartiment: Duane Jones, Judith O’Dea, Karl Hardman
Les radiacions procedents d’un satèl·lit provoquen un fenomen terrorífic: els morts surten de les seves tombes i ataquen als homes per alimentar-se. L’acció comença en un cementiri de Pennsylvania, on Barbara, després de ser atacada per un mort vivent, fuig cap a una granja. Allí també s’ha refugiat en Ben. Tots dos construiran barricades per defensar-se d’una multitud de despietats zombies que només poden ser vençuts amb un cop en el cap.
RYAN LARKIN (1968)
Durada: 5 min
Guió i direcció: Ryan Larkin
Música: David Fraser, Pat Patterson, Christopher Nutter
Producció: Ryan Larkin
Fotografia: Animation
Repartiment: Animation
Larkin retrata personatges urbans fent activitats quotidianes, com caminar per la ciutat, però introduint-hi motius visuals surrealistes i transformacions enginyoses dels personatges.
LEANDRO KATZ (1997)
Durada: 30 min
Guió i direcció: Leandro Katz
Música: David Darling
Producció: Leandro Katz
Fotografia: Freddy Alborta
Repartiment: documental
Una recerca cinematogràfica sobre la mort i el poder de la fotografia. El día que me quieras és una meditació sobre l’última foto que se li va fer a Ernesto Che Guevara, quan jeia mort sobre una peanya de ciment envoltat pels qui el van capturar a Bolívia el 1967.
El film no és un documental polític en el sentit tradicional, sinó que es proposa, alternant entre el reportatge directe i una evocació submergida en un ambient de misteri, examinar les formes en què assimilem la història.
