OPEN PANORÀMIC 2021

L’Open Panoràmic és una convocatòria per participar al festival destinada a tothom. Aquesta convocatòria s’articula com un punt de trobada a partir del qual es genera una xarxa d’interacció entre creadors, programadors i públic. Es van rebre més d’un centenar de projectes d’arreu del món dels quals es van seleccionar dotze. Els projectes seleccionats seran exhibits en els festivals col·laboradors del Panoràmic durant l’edició de 2021.

Els creadors seleccionats per l’equip del festival mostraran el seu treball en obert al públic i a diversos agents del món de l’art (comissaris, galeristes, directors de centres d’art o tècnics d’arts visuals d’institucions públiques). Intercanviaran opinions i projectes amb l’objectiu de promoure i divulgar, si s’escau, les creacions audiovisuals d’aquests artistes a través de les seves xarxes o institucions culturals.

Els  artistes escollits en aquesta edició són Enric Maurí i Nathalie Rey (Catalunya i França), Albert Gironès i Anna Vilamú Bosch (Catalunya), Juan Carlos García-Sampedro (Espanya), Vicenç Vidal (Catalunya), Èrick Suárez (Colòmbia – Catalunya), Ullic Narducci (Itàlia),  Lisa Fonderfick (França), Florence Girardeau (França), Ricardo Muñoz (Colòmbia), Vanessa Pey (Catalunya).

 

Si vols ser visionador inscriu-te aquí:

 

UN INGANNO TIRA L’ALTRO

Albert Gironès i Anna Vilamú Bosch

L’any 2019 van aparèixer al camp d’alfals de Matteo 7 cercles de sis metres de diàmetre on l’herba no creixia. Aquest misteri aparentment atzarós esdevenir el punt de partida perquè el petit poble italià de San Romano iniciés un procés d’especulació col·lectiva amb la intenció d’explicar el fenomen. El vídeo Un inganno tira l’altro documenta un seguit d’hipòtesis que es van posar sobre la taula, i que van acabar construint un imaginari divers i fragmentat d’un fet que semblava que no podia ser explicat o comprès amb certesa per ningú; un misteri que a dia d’avui encara no s’ha resolt.

Un inganno tira l'altro, 2019 copia

WHAT IT IS AND WHAT IT COULD BE

Èrick Suárez

Captura de pantalla 2021-06-15 a las 14.27.18

LA PEDRA FILOSOFAL

Enric Maurí i Nathalie Rey

mauri

STRATA OF INQUIETUDE

Vanessa Pey

Aquest video pertany a una trilogia que representa tres lluites diferents amb la identitat: la identitat versus la de l’altre, la identitat múltiple i discontínua, i la cerca feixuga i fútil de la identitat.

La identitat no es pot trobar ni localitzar com si tingués coordenades geogràfiques. La identitat es pot acariciar mitjançant les diverses projeccions que emet, que donen pistes. L’ombra que en sorgeix ens condueix cap a facetes de versions de partícules d’aquesta, sense revelar-la del tot. Enfrontar-se a les troballes esquerdades provoca frustració i agitació, així com la impossibilitat d’assolir-ne una visió clara. Veiem doncs, una recerca violenta, desesperada, irregular i pertorbada que neix del desconeixement de com cercar la identitat i com aquest acte culmina amb un soroll visual; un centelleig borrós i efímer de qui podríem ser, sense arribar mai a cap veracitat.

strata

LE DERNIER RAYON DE L’ÉTÉ

Lisa Fonderfick

Le dernier Rayon de l’Été és una antologia visual dels últims dies de l’estiu. Un homenatge a les coses de la vida sota una mirada sincera, espontània de vida expressada a través de la peça audiovisual.

Cançó composta i interpretada per Victor Jara, Donzella Encantada en Manifestó, 1974.

Captura de pantalla 2021-06-15 a las 14.29.34

DELTAS

Florence Girardeau

“Els paisatges del Delta de l’Ebre, de Vallbona, i de la Tordera, entre altres estan travessats per individus solitaris i silenciosos. Les estacions canvien mentre un objecte en particular es transmet de mà a mà. Quan l’últim missatger vingui a posar aquesta peça perduda, la paraula i la memòria seran recuperades i escoltades.”

deltas00029

PENSÉE DE NUIT

Ullic Narducci

“La nit és el moment on la percepció de la vida pot canviar, on d’alguna manera la meva ment viatja lliurement entre l’inconscient i l’espai que m’envolta” La sèrie “Pensées de nuit” és una reflexió sobre el món nocturn que ens envolta i sobre com la realitat pot transformar-se en els nostres ulls, intercalant el món irreal, en una prima línia, amb el món real. La sèrie consta de 25 fotografies en les quals la visió arquitectònica, l’humà i l’abstracte s’entrellacen en un hipotètic viatge d’un mateix, on a la nit les nostres pors queden condicionades pels temps passats en el món del pensament inconscient. “A vegades els meus somnis semblen tan reals que puc confondre’m i preguntar-me en quina dimensió estic, no estic segur del que veuen els meus ulls, no sé si visc en un món real”

Captura de pantalla 2021-06-15 a las 14.28.41

ROGAMOS DISCULPEN LAS MOLESTIAS

Juan Carlos García-Sampedro

Sovint sembla que haguem de demanar permís per existir. El món no s’adapta a ningú i el destí tampoc ho fa. És com si a la nostra vida quotidiana, empetitir-se per ajustar-se i estirar-se per assolir quelcom, fossin una constant incòmoda. Res és realment com ens diuen i hem de caminar “pel costat més salvatge de la vida”, tal com cantava Lou Reed. 

El món avança sobre la corda fluixa amb una tossuda incertesa sobre el futur, entre períodes d’horror, minuts d’amor i temps d’oblit.

A través del fil conductor de la cançó clàssica Qué será, será, amb versions que dialoguen i s’entrellacen amb imatges d’arxiu seleccionades amb cura, s’intenta aprofundir en la sensació d’abandonament aleatori que, sovint, ens acompanya com a societat.

Rogamos disculpen las molestias, 2021

DELTA

Vicenç Vidal

DELTA oscil·la rere la literalitat de les coses, el pes de la vida quotidiana i la boira que enganya la percepció. La naturalesa i existencialitat d’un cosmos, originat i subjacent al que ja coneixem, però destinat a l’oblit i submergit en una nebulosa de foscor, buit i silenci, són el nucli d’aquest projecte.

Tots els elements que la componen no es regeixen per lleis com la del temps o l’espai, sinó que comparteixen i desperten la mateixa essència vaporosa que s’amaga darrere del teló d’una realitat esculpida a la nostra retina.

La naturalesa i l’existencialitat d’un cosmos, originada i subjacent a la que ja coneixem, però destinada a l’oblit i submergida en una nebulosa de foscor, buit i silenci, són el nucli d’aquest projecte.

Delta, 2021

MUERTE DE UN FANTASMA

Ricardo Muñoz

00003.00_02_34_22.Still012