EXTIMITAT
PÚBLIC, PRIVAT O SECRET
En aquesta nova edició, el festival es centrarà en el concepte de les intimitats públiques i publicades d’allò secret, privat i amagat a la imatge mostrada, descoberta i pública.
El títol d’enguany, Extimitat dona unes coordenades sobre quina serà la narrativa visual del festival. Encara que la paraula extim apareix per primera vegada en un text d’Albert Thibaudet l’any 1923, no és fins l’any 1969 que el psiquiatra i psicoanalista Jacques Lacan la utilitza en un del seus seminaris.
A dia d’avui, l’ús intensiu de les xarxes i la necessitat d’explicar la intimitat per tal que perdi el carácter privat per esdevenir pública, han posat de relleu aquest concepte. Segons els psicòlegs, la pràctica habitual de donar a conèixer visualment allò que fins ara teníem reservat a l’espai més íntim i privat, provoca un canvi en la nostra imatge i les relacions amb els altres, on res deixa de ser innocu.
És evident que el cinema i la fotografia han marcat la nostra societat en tots els àmbits, des de l’entreteniment fins a la ciència I la informació, però mai el seu impacte havia estat tan gran en la vida privada de les persones com avui, passant de nodrir àlbums a convertir-se en una eina social decisiva en l’actualitat. Les fronteres entre allò públic i allò privat s’estan diluint de dins cap enfora. Assistim a una intimitat compartida amb entusiasme que contagia, en paral·lel, la por d’una societat venuda i vigilada pels mateixos canals a través dels quals es comparteix.
Andrés Hispano
